UNITAT 1- L’activitat econòmica
Índex
1-Necessitats humanes i béns econòmics
1.1 L’economia
1.2 Els béns econòmics
1.3 La producció de béns al llarg de la història
2-Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1 Els factors de producció
2.2 Els sectors econòmics
3-Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
3.2 El món laboral
3.3 El problema de l’atur
3.4 El sector públic
4-Sistemes econòmics
4.1 L’economia de mercat
4.2 L’economia centralitzada
4.3 El sistema mixt
5.Indicadors econòmics i socials
5.1 Els indicadors econòmics
5.2 Els indicadors socials
1-NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS
1.1 L’economia
L' economia és la ciéncia que estudia les activitats que fan le persones per tal de satisfer les seves necessitats.
1.2 Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produïr. Hi ha béns lliures, que són il·limitats o molt abundants, com el sol i l'aire, que no tenen una utilitat estrictament econòmica. A l'activitat econòmica per obtenir béns es divideixen en tres etapes;
Producció: és la primera fase de l’activitat econòmica que consisteix a combinar diferents factors amb l’objectiu de fer béns.
Distribució: consisteix a fer arribar als consumidors els béns fabricats.
Consum: les persones consumeixen béns per satisfer el que necessiten.
1.3 La producció de béns al llarg de la història
Els grups humans del paleolític vivien d'allò que el medi els oferia. Fabricaven eines rudimentàries de pedra, d'os i de fusta.
Fa 10000 anys es va iniciar l' anomenada revolució neolítica i es van desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques que van fer necessària la fabricació d'eines més completes a més, també van aparèixer els artesans, que fabricaven estris per intercanviar-los amb altres membres de la comunitat.
La segona gran revolució econòmica es va produir ben entrat el segle XVIII, quan va tenir lloc la Revolució Industrial. La Gran Bretanya en va ser el bressol i va tenir una difusió molt ràpida.
2-ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS
2.1 Els factors de producció
• Els recursos naturals: Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura: els minerals, els boscos, l' aigua, la terra, etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables; cal no explotar en excés aquest darrer tipus de recursos.
• El treball: És un dels motors fonamentals de l' economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.
És un factor de producció que esta constituït, bàsicament, pels immobles , per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir o fer pagaments. Així doncs, el capital pot ser:
El capital físic.
El capital humà.
Capital financer.
Són els diners de que es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne el manteniment i la renovació, i per fer els pagaments dels impostos i dels salaris dels treballadors.
2.2 Els sectors econòmics
La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics
Sector primari: inclou totes les activitats relacionades en l’agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.
Sector secundari: compren la indústria, l'artesania, la producció d'energia i la construcció.
Sector terciari: inclou totes les activitats relacionades amb l’economia com el comerç, transport, turisme…
3-ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL
3.1 Els agents econòmics
Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d'agents: les famílies, les empreses i l'Estat.
• Les famílies: són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.
Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:
• L'empresa individual. El propietari de l'empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.
L'empresa és iniciativa d'un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.
• L'Estat, El sector públic: hi ha empreses que depenen de l'Estat o d' organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis bàsics o bé a sectors com I' energia i les comunicacions.
3.2 El món laboral
La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada , i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i el sector públic, que necessiten ma d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-la mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera accés a dir, no crea nous llocs de treballs de manera accelerada o il·limitada.
3.3 El problema de l’atur
L'atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones, les persones més grans de 40 anys i persones sense formació acadèmica. Es pot mesurar mitjançant la taxa d'atur, que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa, i és un indicador l'evolució del mercat laboral.
3.4 El sector públic
Les funcions del sector públic tenen una gran importància en l'activitat econòmica
Estableix la normativa que regula la totalitat de l'activitat econòmica, tant la pública com la privada.
Promou l'activitat econòmica amb la construcció d'infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.
És consumidor d'una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.
Anomenem sistema econòmic: el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat.
4- SISTEMES ECONÒMICS
4.1 L’economia de mercat
El sistema capitalista o l'economia de mercat és, amb variacions, el sistema més estès actualment.
• L'Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
• Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
• L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2 L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estès a partir del final de la Segona Guerra Mundial.
Aquest sistema es caracteritza per
• L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
• La propietat privada és molt reduïda o està completament abolida.
• L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques,
decideix que es produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt
Malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països. En general, a la majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper econòmic:
Garanteix la propietat privada
Gestiona empreses públiques
Regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5- INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
5.1 Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur del' economia d'un país.
Producte interior brut, que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país.
Producte nacional brut , que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país
Inflació. És l'augment dels preus dels productes.
Dèficit públic, és l' excés de la despesa d'un Estat.
Deute públic, És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb
els particulars o altres estats.
5.2 Els indicadors socials
Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país.
Com per exemple:
La taxa de mortalitat infantil i l’esperança de vida
L'índex d'escolarització i la taxa d'alfabetització
El nombre de metges i llits d'hospital per cada 1000 habitants
La despesa pública en salut, educació i recerca.
